El Centre Català de Santiago de Xile

El Centre Català de Xile és la comunitat de catalans a la capital xilena. S’inaugurà oficialment el 20 d’octubre de 1907 i, després d’haver tingut diverses seus, actualment es troba situat al carrer Suecia, 414, al barri de Providencia de Santiago de Xile.

Des dels seus inicis el centre ha estat un lloc de trobada de la comunitat catalana al país andí. En l’assemblea preparatòria, celebrada un any abans, el centre ja declarava que el seu objectiu era ‘acoblar tots els catalans sota una mateixa teulada, amb l’exclusiu fi de procurar, a l’ensems que tota la instrucció possible, l’esbarjo moral que tot ésser necessita, en forma que es remembri les nobles tradicions de la nostra benvolguda i enyorada terra’.

D’aquesta manera, des del moment fundacional, ja es van anar estructurant seccions com la biblioteca, la comissió de propaganda i festes, el quadre escènic, l’orfeó i la secció literària, que publicà un butlletí per a la comunitat fins el 1987. Es convertia així, durant els primers anys, en punt social i cultural per a la comunitat amb la celebració de festes per als seus socis, com ara balls de disfresses o de rams, vetllades literàries, audicions musicals i conferències científiques. També havia estat un lloc d’arribada d’artistes catalans reconeguts que presentaven les seves obres al modern Teatre de la Naturalesa.

Així doncs, el centre tenia per objectiu ‘mantenir viu l’esperit de catalanitat’ i ‘l’amor propi per l’idioma’, si bé, no contemplava posicionaments polítics: ‘Sense odi ni exclusivismes per a ningú, respectant tota idea social o religiosa’, segons apuntava Guansé, un dels socis fundadors de l’entitat, el 1956. Una de les seccions referents en aquest sentit va ser l’Orfeó Català (1909). Impulsat per Ricard Samzó i Abel Casteñar, va permetre apropar la cultura catalana a la societat xilena i ser reconegudes les seves actuacions a la premsa i institucions locals.

No obstant la voluntat de no entrar en conflictes de caràcter polític, una de les primeres dificultats que es va trobar el Centre va ser al voltant de la seva participació a les festes pàtria de Xile. El motiu que va generar discussions al sí de l’entitat va ser l’ús exclusiu de la senyera per engalanar la façana, ja que aquest fet havia provocat el rebuig per part de les entitats espanyoles, que n’havien exigit la prohibició a les autoritats xilenes.

El centre continua celebrant des de 1913 la festa de Sant Jordi, que des dels seus incicis va ser considerada la festa central de la comunitat, així com la Diada Nacional. En el segon centenari dels fets de 1714, el centre ja va organitzar un acte commemoratiu amb un discurs de Fredereic Masriera, apel·lant a la importància d’aquestes dates per als catalans a l’exterior per a la oportunitat de confraternitzar encara més en la distància.

Aquella data, l’11 de setembre de 1914, va servir per a presentar el primer número extraordinàri de la publicació Germanor. La revista, una de les publicacions més antigues d’Amèrica, havia estat fundada el 1912 per Emili Macià, Vicente Noguera i José Avellant. ‘En complir avui Germanor vint-i-tres anys de vida, ens col·loca la categoria de la revista més antiga d’Amèrica i constitueix lògicament un motiu de satisfacció per a la nostra col·lectivitat, que durant tot aquest temps ha sabut mantenir una obra d’aquesta naturalesa que altres països amb més i millors elements dels que compten els catalans de Xile’ (Gemanor, setembre de 1935).  En ella hi col·laboraren intel·lectuals catalans a Xile com Remigi Juncà, Josep Auguet, Ezequiel Plubins, etc.

La comunitat ha arribat a tenir fins a 600 socis i ha tingut gran activitat al llarg dels més de 100 anys d’història. Al llarg d’aquest temps, altres seccions que s’han generat dins el Centre són un club esportiu, un club excursionista, l’Agrupació d’Empresaris d’Ascendència Catalana (1984), l’Agraupació de Professionals d’Origen Català (2002), la Joventut del Centre Català, la Penya Blaugrana, etc.

En el mateix edifici on es troba el Centre Català s’ubica el Restaurant del Centre Català el qual ofereix gastronomia catalana.

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.


Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.