Una Nova Barcelona a l’est d’Europa
Nova Barcelona va ser l’intent de fundació d’un assentament per a trobar solució al nombrós grup d’exiliats austriacistes de la guerra de successió que es trobaven a Viena a partir del 1735, després de la caiguda de Nàpols i Sicília en mans borbòniques. Després de la derrota el 1714, molts partidaris dels Hasburg en el conflicte, majoritàriament catalanoaragonesos, havien marxat a l’exili instal·lant-se principalment a Itàlia.
La ciutat, situada a la riba del riu Begej, es trobava al Banat de Temesvar, territori actualment repartit entre Serbia i Romania, que havia estat conquerit recentment a otomans. En l’actualitat és la ubicació de la població sèrbia de Zrenjani, a la regió sèrbia de Vojvodina. L’assentament, que va arribar a tenir al voltant de 800 habitants, rebia el nom de Nova Barcelona pel gran nombre de catalans que en formaven la població inicial, si bé també se la coneixeria, recordant l’arxiduc Carles, com a Carlovagen.
La iniciativa no va poder reeixir degut a diversos factors. Per una banda, la població era majoritàriament femenina, tenia una mitjana d’edat elevada, poc avesada a dures condicions de treball i fins i tot alguns testimonis parlen d’alts nivells d’alcoholisme. El clima i les malalties van provocar des de l’inici alts nivells de moralitat. Per altra banda, la proximitat de l’Imperi otomà, que situava el territori en zona de conflicte entre els anys 1737 i 1739, i l’existència de malalties esteses a la regió com la pesta, va fer que els supervivents es traslladessin a Viena o Buda.
La ciutat, doncs, va tenir una vida efímera de només 3 anys, del 1735 al 1738. De la presència d’aquells catalans només queden moreres a la ciutat de Zrenjanin. Els ciutadans de la Nova Barcelona els havien plantat amb l’objectiu de dedicar-se al cultiu i confecció de seda.
L’actual ubicació del Teatre Nacional Tosa Jovanovic és on aquells exilitats, enderrocaren les últimes restes de la fortalesa de Beckerek per a construir-hi un magatzem de blat.
Havia ajudat a la fundació de l’emplaçament qui fou mà dreta de l’arxiduc Carles d’Àustria, Ramon Frederic de Vilana-Perles, qui havia marxat cap a Viena el 1713. Una població al mateix municipi de Zrenjanin porta el nom de Perlez en record a aquest poderós català dins el Sacre Imperi.
Fotografia: Mapa del Banat de Temesvar amb la ubicació de Nova Barcelona senyalada. Es tracta d’una reproducció que es pot veure al National museum Zrenjanin.
Saber-ne més*:
- Nova Barcelona a Wikipedia
- Teatre Nacional Tosa Jovanovic a Zrikipedia
- Nova Barcelona a Zrikipedia
- ‘El doloroso fracaso de la aventura Balcánica de Nueva Barcelona’ Javier Domingo a Balcanes, revista de actualidad, cultura y viajes.
- Nova Barcelona, el exilio de los vencidos el 11 de septiembre de 1714. Irineu Castillo al blog Momento Mori, obtubre 2013.
- El fracsaso de la Nova Barcelona. Patricia Plaza. La Vanguardia, 2012
- La ‘Nova Barcelona’ del Danubi (1735-1738). Rafael Dalmau. Barcelona, 2011.
- La Barcelona de l’Europa de l’Est. Sàpiens, 2011 (núm. 111).
- ‘La història frustrada de la Nova Barcelona, a Sèrbia’. Va passar aquí. Betevé.
- ‘Una bandera turca arrasó la Barcelona del Danubio‘. Plàcid García-Planas. La Vanguardia, 18/10/1992.
* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.
Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran