Gibraltar: conquerit per catalans i repoblat per menorquins

Catalans en la presa de Gibraltar

El maig de 1704 el príncep Jordi de Hessen-Darmstadt fracassa en l’intent d’apoderar-se de Barcelona en nom de l’arxiduc Carles d’Àustria. El seu estol es dirigeix aleshores cap al sud cercant un altre punt on efectuar un desembarcament. Després de descartar, entre d’altres, la ben protegida plaça de Cadis, es decideix a atacar Gibraltar per sorpresa amb l’ajuda dels aliats anglesos i neerlandesos.

En el penyal té lloc la primera gran operació militar del conflicte successori hispànic a la península Ibèrica. El dia 1 d’agost de 1704 una companyia d’infanteria de marina catalana (uns 350 homes) comandada per Joan Baptista Basset desembarca a llevant creant un cap de pont mentre les forces navals anglo-neerlandeses bombardegen des de ponent. El setge és ràpid, ja que la guarnició castellana, poc organitzada i atrapada entre dos fronts, es rendeix el 4 d’agost. Un cop les autoritats militars borbòniques capitulen, els pobladors del penyal decideixen anar-se’n gairebé en la seva pràctica totalitat. La marxa del príncep Jordi l’any següent, juntament amb els soldats austriacistes, per tornar a assetjar Barcelona deixa el govern del penyal pràcticament en mans dels anglesos.

La platja on van desembarcar els catalans s’anomena des d’aleshores Catalan Bay (badia catalana). Aquesta és la versió més acceptada en el Principat tot i que hi ha investigadors que expliquen el topònim basant-se en l’existència d’un assentament de pescadors catalans en aquesta platja del penyal.

 

 

El tractat d’Utrech i l’arribada de menorquins al penyal

Les operacions militars continuen en diversos fronts a Europa, destacant la presa de l’illa de Menorca per part dels britànics el 1708. Les hostilitats continuaran fins al 1713, data de signatura del tractat d’Utrech. Arran de l’acord el primer Borbó hispànic, Felip V, cedeix Gibraltar i Menorca a la reina Anna Stuart d’Anglaterra a canvi de la retirada del suport britànic a Catalunya.

Els repetits intents dels borbònics per tal de recuperar Gibraltar forcen les autoritats angleses a cercar urgentment mà d’obra per fortificar i repoblar el penyal. Els nouvinguts seran la llavor de la futura micro identitat “llanita”: genovesos, jueus sefardites, britànics, andalusos, portuguesos, catalans, valencians, i menorquins. Aquests darrers són aleshores súbdits britànics, cosa que facilita la seva arribada. La gran majoria procedeix de l’àrea del port de Maó i destaquen en el camp de la menestralia (sabaters, sastres, obrers de la construcció, mariners). Durant el segle XVIII dos terços dels capellans del penyal seran menorquins. Aquesta xifra tan sorprenent s’explica perquè les autoritats angleses del penyal cerquen capellans catòlics que siguin súbdits britànics, evitant així la designació de religiosos filo borbònics per part del bisbe de Cadis.

Durant els anys del Gran Setge (1779-1783) –el més dur i llarg patit per Gibraltar–, catalans, valencians, mallorquins i menorquins establerts al penyal participen activament en la seva defensa. Un capellà menorquí, el pare Francesc Messa, natural d’Es Castell, elabora aleshores les “Notas de lo sucedido durante el sitio de esta plaza del año de 1779” –plenes de catalanismes–, l’únic testimoni de l’important episodi redactat per un civil.

Els “minorkeens” –tal com s’anomenen a partir de l’adaptació fonètica del gentilici català a l’anglès feta pels gibraltarenys– han deixat la seva empremta en cognoms que encara perduren, molts dels quals poden descobrir-se en forma de rètols comercials (Abrines, Orfila, Triay, Cabedo), en el nomenclàtor (Giro’s Passage, Tudury Steps), o en la trentena de làpides de famílies menorquines del North Front Cemetery (Gomila, Llufrio).

 

Fotografies:

El último de Gibraltar. Augusto Ferrer-Dalmau. Retrat de Diego de Salinas, darrer governador espanyol del penyal. 

Foto cartell informatiu de la Catalan Bay i entrada al Club social Catalan Bay de Roger Noguer.

Vista panoràmica de Catalan Bay el 2012 amb l’Hotel Caleta a l’extrem esquerra per John Cummings.

Bandera de Gibraltar. Versió de Denelson83

Vista aèria de Gibraltar per Steve.

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.


Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies