Liechtenstein: el país europeu fundat per un català
L’home de confiança de l’Arxiduc Carles
L’any 1705 l’Arxiduc Carles d’Àustria arribava a la península Ibèrica per defensar les seves aspiracions al tron hispànic. Amb ell viatjava el seu antic preceptor, Anton Florian von Liechtenstein, nascut al castell de Wilfersdorf i cap d’una preeminent nissaga aristocràtica propera a la monarquia imperial.
L’Arxiduc –coronat rei com a Carles III d’Aragó– va decidir nomenar von Liechtenstein lloctinent de Catalunya però va topar-se amb el fet que les Constitucions de Catalunya no permetien que càrrecs decisius del govern del país fossin exercits per “no naturals”, és a dir, per no catalans. Per salvar l’escull el rei Carles III va “naturalitzar” von Liechtenstein a les darreres Corts Catalanes abans de la desfeta de 1714. D’aquesta manera Anton Florian de Liechtenstein obtenia la nacionalitat catalana.
Retorn amb l’Arxiduc a Viena
La mort de l’emperador Josep I d’Àustria l’any 1711 precipita els esdeveniments a la Guerra de Successió Hispànica.
L’Arxiduc Carles torna amb el seu seguici a Viena per ser coronat emperador i al cap d’uns anys, el 1719, decideix crear un principat sobirà per posar-hi al capdavant a Anton Florian von Liechtenstein. L’emperador volia assegurar-se la majoria a la Dieta Imperial o Reichstag –un pseudoparlament format pels prínceps sobirans que conformaven l’Imperi– i va assignar un nou principat a una nissaga fidel, els Liechtenstein. El castell dels Liechtenstein, que va bressolar aquesta família, encara s’alça dempeus a la Baixa Àustria. El seu poder resta palés als imponents palaus de Lednice i Valtice, residència d’estiu de la nissaga durant més de set cents anys fins que el govern txecoslovac els va confiscar després de la Segona Guerra Mundial. A l’actual Txèquia és on es troben les restes d’Anton Florian de Liechtenstein, concretament en el panteó familiar de la cripta de l’església de la Nativitat de la Verge Maria, a Vranov (Moràvia).
El Principat de Liechtenstein en el segle XXI
La sort del Principat de Liechtenstein, situat entre les actuals Suïssa i Àustria, va ser molt diferent de la de Catalunya ja que l’estat alpí fundat per un català va aconseguir mantenir la independència i actualment és l’únic estat del món, juntament amb Etiòpia (Àfrica) i Saint Christopher i Nevis (Carib), que té reconegut el dret d’autodeterminació en la seva constitució. A més el principat és l’únic estat de l’antic Sacre Imperi Romano-Germànic que malgrat la seva minúscula superfície –poc més gran que la comarca catalana del Barcelonès– ha arribat intacte fins al segle XXI gràcies a l’estabilitat política, el secret bancari i les baixes càrregues fiscals.
Fotografies:
astell de Vaduz. Font: Viquipèdia (
Fotografia d’Anton Florian de Liechtenstein. Font: Viquipèdia (Autor desconegutFotografia del segell de Liechtenstein amb l’escut del Principat. Font: Viquipèdia (Swiss Post).
Fotografia vista del castell de Vaduz. Font: Viquipèdia ().
Saber-ne més*:
- ‘Tricentenari de Liechtenstein: crònica de la fundació d’un petit país per un català’ publicat a Vilaweb el 22 de gener de 2019.
- Ningún texto constitucional avala la autodeterminación. Fernando J. Pérez. El País, 17/09/17.
- Anton Florian de Liechtenstein. Wikipèdia.
* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.
Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran