L’escultura doblement catalana de Cristo Rey que corona El Paso

Cristo Rey d’Urbici Soler.
Wikimedia Commons (Captain Budd Christman, NOAA Corps).

En les terres àrides de l’oest americà, a l’estat de Texas, a la ciutat fronterera de El Paso -entre Estats Units i Mèxic- una escultura de Crist a la creu corona el cim del Mount Cristo Rey, a Sunland Park.

Es tracta d’una escultura de 14 metres d’alçada realitzada entre els anys 1934 i 1939 per l’escultor Urbici Soler i Manonelles, nascut a Ferran (la Segarra) el 1890.

De la Segarra a El Paso

Urbici Soler estudià escultura a la Llotja de Barcelona i també a Munic i París. Feu alguns treballs a Barcelona, com el portal de la Casa de la Maternitat. Posteriorment marxà a Madrid, on treballarà per a particulars, així com per a organismes públics com l’Acadèmia Militar de Metges, per qui executarà l’obra ‘Metges heroics’.

El 1925 es traslladà a Argentina, on treballà en la decoració d’edificis públics i on començà a rebre encàrrecs d’altres països americans, entre els quals, l’encàrrec de l’obra de Cristo Rey per part del monsenyor Lourdes F. Costa. 

El 1944, Soler Manonelles s’establiria definitivament a El Paso, on fou professor a la Universitat de Texas i on morí el 1953. Seria enterrat a prop de la seva obra, a Evergreen Cementry, on la Texas Historical Comission instal·là una placa en record seu el 1983.

La idea de l’aixecament d’una creu monumental

Escultura d’Urbici Soler ‘Cristo Rey’
Wikimedia Commons (MJCdetroit).

L’encàrrec de l’escultura va ser possible gràcies a l’impuls d’un altre català, Francesc Costa Roca, eclesiàstic nascut a Ripoll el 1885, qui feia més de vint anys que era el capellà de l’església de Smeltertown, al barri de San Jose de El Paso. Es tractava d’un barri dels treballadors de la refineria de metalls ASARCO. Actualment, només en queda un petit nucli conegut com La Calavera Historical Neighborhood.

La idea de la realització de l’escultura sembla que va sorgir el setembre de 1933 en una excursió duta a terme per monsenyor Lourdes F. Costa i un altre eclesiàstic català, el pare carmelita Amanci Manubens, per la zona de Morenci, a l’Estat d’Arizona. Aquell any el Papa Pius XI havia publicat l’any jubilar amb motiu del XIXè mil·lenari de la Redempció.

El pare Costa va imaginar una creu i una estàtua al cim de la Serra dels Muleros, a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, perquè era el pic que veia cada dia des de la finestra del seu dormitori. Des d’aquell moment dedicaria els seus esforços, sempre compatibilitzant-los amb la seva tasca al capdavant de la parròquia, per a fer realitat aquell somni que es va materialitzar després de cinc anys de treball (1934-1939).

El bisbe Amieto Giovanni Cicignani, delegat papal als Estats Units, va presidir juntament amb el mossèn F. Lourdes Costa la consagració de l’estàtua de Cristo Rey. L’indret es va convertir en lloc de peregrinació i homenatge a Jesucrist. L’obra d’Urbici Soler havia estat possible per l’esforç dels fidels i la persistència per obtenir els recursos i la determinació del pare F. Lourdes Costa.

De Francesc Costa Roca a monsenyor Lourdes F. Costa

Fotografia de la portada del treball ‘Tio Lourdes’ de Xavier Vilardell i cedida per la família.

Francesc Costa Roca va néixer el 12 de juliol de 1885 a Ripoll, fill de Valentí Costa Colomer, constructor de carros, i de Carme Roca Creixant, sastressa, ambdós naturals de Camprodon. 

La seva mare havia fet la promesa dies abans del seu naixement, que si el seu futur fill sobrevivia enmig de l’epidèmia de còlera que vivia aleshores la comarca, i després d’haver perdut ja a cinc fills, li posaria el nom de Lourdes. Malgrat la promesa, ni el registre eclesiàstic ni el registre civil permeten posar Lourdes com a primer nom per tractar-se d’un nom de dona. Seria molts anys més tard, i ja als Estats Units, que en el moment de nacionalitzar-se com a ciutadà del país posaria en primer lloc el nom de la Marededéu de Lourdes, com havia promès la seva mare. A partir d’aquell moment seria monsenyor Lourdes F. Costa.

Fill d’una família molt creient, Francesc Costa Roca tingué una infància amb problemes de salut i de parla. Aquests fets li van determinar la seva voluntat de convertir-se en missioner molt aviat i ja de petit va demanar al seu avi tots els crucifixos que tenia a casa per posar a l’altar quan fos missioner. L’avi li va prometre donar-los-els quan faltés i li donà de seguida el més petit que sempre més l’acompanyaria en la seva trajectòria com a eclesiàstic i fins a la seva mort.

Costa realitzà els estudis primaris i secundaris a Ripoll, on destacà la seva vocació sacerdotal traient les millors notes en les assignatures de religió. Orfe de pare des dels dotze anys, la mare sempre va fomentar la vocació que ja tenia molt definida cap a la tasca a les missions.

Estudià al Seminari de Vic on va conèixer, el 1911, la petició que arribava del bisbe Forest de Sant Antonio (Texas) de què hi anessin estudiants joves a treballar com a Missioners Diocesans.

Del Ripollès a Texas

Monsenyor Lourdes F. Costa.
Foto cedidia per la família.

Francesc Costa respongué a la crida i emigrà als Estats Units. Embarcà a Bordeus el 30 d’agost de 1911 i arribà a Nova Orleans el mes de setembre. Acabà els estudis al Seminario Abadia San Jose Saint Benedict de Los Ángeles i mesos més tard va ser cridat a San Antonio, Texas.

La seva tasca com a missioner d’aquell extens territori de l’oest americà va fer que recorregués els àrids deserts i paratges de la frontera entre els Estats Units i Mèxic en plena revolució mexicana, amb el risc que això comportava.

Entre les seves destinacions hi hagué la de l’església alemanya de St. Henry com a pastor assistent; l’esglèsia de Marfa, des d’on la seva tasca s’estenia a les missions dels districtes de Río Grande, Shafter, Presidio i Big Bend; la parròquia de San José del Río Grande i la Smelter Parish a Smeltertown; i Santa Teresa church a Presidio, on la seva rectoria es convertí en un hospital de campanya durant la revolució mexicana. Costa mateix duia a terme tasques de suport en les intervencions.

La seva implicació ajudant les persones ferides sembla que seria el motiu que va fer decidir el mateix Pancho Villa, que anomenava al capellà ‘Padre Panchito’, a convidar-lo a una trobada a Ojinaga, a l’estat de Chihuaha, per agrair-li la cura que van rebre els soldats ‘Villistes’ ferits al seu pas per Presidio. Costa va voler deixar clar, això no obstant, que ell havia ajudat als seus soldats com també ho hauria fet per a soldats de les tropes federals, ja que no distingia entre bàndols perquè ell els considerava a tots fills de Déu.

El pare Costa tornaria el 1958 a Catalunya amb motiu de les Festes en honor a Santa Maria de Ripoll. En aquell viatge va fer una conferència que es titulà ‘un ripollès conquereix una muntanya per a Crist Rei’ com recollí la premsa local.  

El 1962, se celebraren les bodes d’or de l’ordenació sacerdotal de monsenyor Lourdes F. Costa en un acte a la Catedral de San Patricio. Tres anys més tard, el 10 de desembre de 1965, el pare Costa moria als vuitanta anys d’edat. El seu desig de ser enterrat a la muntanya on va fer erigir l’escultura del Cristo Rey no va ser possible i les seves restes descansen al cementiri de la seva diòcesis amb el crucifix de fusta que li havia donat anys enrere el seu avi a Camprodon.

Text realitzat a partir del resum del treball “Tio Lourdes” Monseñor Lourdes F. Costa. Ripoll (Cataluña) 1885- El Paso (Texas) 1965 facilitat pel seu autor, Francesc Xavier Vilardell.

Fotografies galeria d’esquerra a dreta:
Wikimedia Commons (LC Rogers).
Fotografia cedida per la família.
Wikimedia Commons (MJCdetroit).

Per saber-ne més:

Veure més gran el mapa de Petjada Catalana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.