Lluís Espinal, una vida ‘gastada’ per als bolivians

El jesuïta Lluís Espinal, nascut el 1932 a Sant Fruitós de Bages, va ser un ferm defensor dels més desfavorits a Bolívia. Pertanyia a una generació de catalans consagrats que van optar per posar-se al costat dels més febles a la convulsa Llatinoamèrica de la segona meitat del segle XX, com Pere Casaldàliga al Brasil o Joan Alsina a Xile.

Espinal havia ingressat a la Companyia de Jesús el 1949. Després d’estudiar humanitats, filosofia i teologia es va especialitzar en cinema i televisió. El 1968, deixant enrere dos anys de feina a TVE, va ser enviat a La Paz (Bolívia) on va exercir el ministeri sacerdotal i va desenvolupar la seva faceta periodística com a crític cinematogràfic, productor televisiu, radiofonista i director d’un setmanari. Va escriure deu llibres sobre cinema i va ser professor de Mitjans de comunicació social de les Universitats Mayor de San Andrés i Católica de La Paz.

La seva crítica a les manques de llibertat, els exilis, les detencions, les massacres i el narcotràfic el van enfrontar amb la dictadura d’Hugo Banzer. Ho va fer des dels mitjans de comunicació sense defugir la militància al carrer. El 1977, per exemple, va unir-se a una vaga de fam que havien iniciat dones mineres que reclamaven l’amnistia per als presos polítics. Aquest ferm compromís evangèlic amb la lluita per la justícia social l’acabaria conduint cap a la mort.

Un grup de paramilitars el va assassinar l’any 1980, quan ja feia una dècada que s’havia nacionalitzat bolivià –“Lucho”, l’anomenaven els seus compatriotes–. El seu enterrament va ser un dels més multitudinaris –vuitanta mil persones– que es recorden a Bolívia, on continua sent un referent social. La seva tomba, sempre amb flors fresques, es troba en un nínxol del Cementerio General de la Paz. A l’epitafi una de les seves frases més recordades ens continua interpel·lant: “La vida es para gastarla por los demás”.

L’indret on va ser trobat el seu cos torturat i cosit per les bales, als afores de La Paz, s’ha transformat en una plaça presidida pel seu bust, a la Avenida Luis Espinal, entre els barris de Las Nieves y Limanipata, prop del Plan Autopista.

Tristament, només dos dies després del seu assassinat un grup de militars executava monsenyor Óscar Romero a El Salvador.

Fotografies:
Vista general de la Paz. Wikimedia Commons.
Tomba de Lluís Espinal i monument d’homenatge en el Cementerio General de la Paz. Wikimedia Commons (Oscar Manuel Cordova).

Saber-ne més*:
Espinal, Lluís. Pregaries a boca de canó. Cristianisme i Justícia, EIDES núm. 31 (abril 2001).
Qui fou Lluís Espinal. Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia.
Lluís Espinal i l’activisme. Míriam Díez. El Nacional, 15/03/20.

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran

Respon a Francesc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.