Bacardí, rom nascut a Cuba de la mà d’un sitgetà

De Sitges a Santiago de Cuba: els orígens de Bacardí

Facund Bacardí Massó, va néixer a Sitges el 1815. La seva mare, Marina Massó, era filla d’un comerciant sitgetà. El seu pare, Joan Bacardí, era un paleta procedent de les comarques tarragonines i instal·lat a aquesta localitat del Garraf, que aleshores vivia certa prosperitat econòmica, a causa del conreu de la vinya i el comerç del vi.

Els seus germans Magí i Joan van anar a Amèrica i, uns anys després, hi arribava Facund. S’establí a Santiago de Cuba on es casà amb Amalia Moreau. Els seus germans havien obert una merceria amb altres socis catalans. Facund, juntament amb Joan Carbonell, n’obrí una al carrer Enramada de Santiago i, poc després, una altra a la Villa del Cobre.

Tot i que l’activitat comercial era la seva principal ocupació, Facund Bacardí començà a experimentar amb el procés de destil·lació de la canya de sucre per a l’elaboració d’un rom més suau. El 1862, juntament amb el seu germà Josep i un químic francès, Jean León Boutellier, adquireix una destil·laria i constitueixen, el 4 de febrer d’aquell any, l’empresa Bacardí a Santiago de Cuba.

Facund dirigí la companyia familiar fins al 1876, moment en què la deixà als seus fills Emilio, Facundo i José Bacardí Moreau. Deu anys més tard, Facund moria a Santiago de Cuba.

Bacardí, va rebre nombrosos reconeixements internacionals com ara la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia. Va tenir també el títol de ‘proveïdora de la família reial’, atorgat per la regent Maria Cristina. Malgrat la bona consideració que tenia família reial espanyola per la marca, els hereus responsables de la firma, i molt especialment Emilio, s’implicarien en els moviments cubans a favor de la independència de l’illa, fet que provocaria l’empresonament de Facund i els seus fills Facund i Emili.

Creixement i internacionalització de la marca Bacardí

El 1893, entrà a la societat dels germans Bacardí Moreau, Henry Scheg, cunyat dels germans socis de l’empresa. Sheg féu una aportació de capital que permeté l’expansió i obertura a mercats internacionals de la companyia. S’iniciava així una nova etapa que la portaria a ser una de les multinacionals més importants del sector. El 1910 es realitza la primera inversió de l’empresa a l’estranger, concretament amb un pacte de 50 anys amb Francisco Alegre per a fabricar a Barcelona. 

Els fills de Facund Bacardí i hereus de la marca moriren a principis de segle XX: José el 1907, Emilio el 1922 i Facundo el 1926. El seu cunyat continuà com a president fins a la seva mort el 1950. Continuaria després al capdavant de l’empresa el seu gendre de Shueg, José Bosch, descendent de catalans i casat amb Enriqueta Schueg Bacardí.

El 1960, la companyia, tot i el suport inicial a la revolució cubana, fou confiscada pel govern de Fidel Castro. Totes les propietats, valorades en 76 milions de pesos, van ser nacionalitzades. L’empresa va moure la marca registrada de Cuba a una nova companyia a Nassau, a les Illes Bahames, sense que se n’assabentés del règim castrista. Les autoritats cubanes, que per aquest motiu no poden vendre rom amb aquesta marca, van comprar la marca Havana Club.

El 1965 Bacardí trasllada la seu de Bahamas a Bermuda, on actualment hi ha el Bacardí Builiding, projecte inspirat en el disseny original de Ludwing Mies Van Der Rohe el 1957 per a la que havia de ser la seu de l’empresa a Santiago de Cuba i que finalment no es va materialitzar per l’arribada al poder de Fidel Castro.

Als anys trenta l’empresa, encara amb seu a Cuba, instal·la dues noves destil·leries, primer a Mèxic i després, el 1936, a Puerto Rico, on el 2003 s’obra al públic el Bacardí Visitor Center.

Entre les antigues dependències de Bacardí a Santiago de Cuba, situades a prop del port, hi ha la fàbrica del carrer Peralejo; la destil·laria de cervesa Hautey, a la carretera Bacardí; els magatzems d’envelliment del rom i l’edifici d’oficines del carrer Aguilera, on encara es pot veure l’emblema de la marca. 

A l’Havana hi ha l’Edicicio Bacardí, l’emblemàtica seu de la companyia al carrer Bélgica. Construït l’any 1930, era aleshores l’edifici més alt de la ciutat. D’estil Art Déco, l’edifici és coronat per un rat-penat, símbol de la companyia des dels seus inicis.

Bacardí, més de cent cinquanta anys després de la seva fundació, és una de les marques de rom més famoses a escala mundial amb una extensa infraestructura de destil·leries, plantes d’envasament i punts de distribució i venda a tot el món.

Fotografies: Marta Faixedas, 2015.

Saber-ne més*:

• ‘200 catalans a les Amèriques. 1493-1987. Mostra del diccionari de Catalunya a Amèrica’. Comissió del Cinquè Centenari del Descobriment d’Amèrica. Barcelona, 1988.
• ‘Diccionari dels catalans a Amèrica’ (4 volums). Comissió Amèrica i Catalunya, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1992.
• Vinyoles, Carme; Lanao, Pau; Torns, Miquel. ‘El besavi va anar a Cuba’. Hermes comunicacions, SA. Girona, 1998.
• Roy, Joaquim. ‘Catalunya a Cuba’. Editorial Barcino. Barcelona, 1988.
• Gjeten, Tom. ‘Bacardí y la larga lucha por Cuba’. Penguin Books. 2008
• Facund Bacardí Massó (Viquipèdia).
• Gómez, Lourdes. ‘Lo que queda del imperio Bacardí’ Diario de Cuba. Santiago de Cuba, 11 de febrer de 2016.
• Edifici Bacardí a l’Havana (Viquipèdia).
• Projecte de Mies van der Rohe per a l’edifici d’oficines de Bacardí a Santiago de Cuba.
• Bacardi, mucho más que un ron. La Voz de Galicia, 4 de desembre de 2011.

• Jose M. Bosch, 95, Bacardi Rum Chief For Three Decades. New York Times, 1 de març de 1994.

• Our History. Bacardí Limited.

• Bacardí Hitoria. Barcadí Casa Sitges.
• Projecte Mies van der Rohe oficines Santiago (Wikiarquitectura).

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.

Santiago de Cuba	Havana
Puerto Rico	Bermuda

Mostra el mapa de Petjada Calana més gran.