Bacardí, rom nascut a Cuba de la mà d’un sigetà

Bacardí SantiagoRon Barcardí, santiago de Cubabacardi hatuey

De Sitges a Santiago de Cuba: els orígens de Bacardí

Facund Bacardí Massó, va néixer a Sitges a principis de segle XIX. La seva mare, Marina Massó, era filla d’un comerciant sigetà. El seu pare, Joan Bacardí, era un paleta procedent de les comarques tarragonines i instal·lat a aquesta localitat del Garraf, que aleshores vivia certa prosperitat econòmica, degut al conreu de la vinya i el comerç del vi.

Els seus germans Magí i Joan van anar a Amèrica i, uns anys després, hi arribava Facund, que s’establí i casà a Santiago de Cuba. Els seus germans havien obert una botiga amb altres socis catalans. Facund, juntament amb Joan Carbonell, n’obrí una al carrer Enramada de Santiago i, poc després, una altra a la Villa del Cobre.

Tot i que l’activitat comercial era la seva principal ocupació, Facund Bacardí començà a experimentar amb el procés de destil·lació de la canya de sucre per a l’elaboració d’un rom més suau. El 1862, juntament amb el seu germà Josep i un químic francès, Jean León Boutellier, adquireixen una destil·laria i constitueixen, el 4 de febrer d’aquell any, l’empresa Bacardí a Santiago de Cuba. Facund dirigí la companyia familiar fins el 1876, moment en què la deixà als seus fills Emilio, Facundo i José Bacardí Moreau. Deu anys més tard, Facund moria a Santiago de Cuba.

El rom Bacardí, va rebre nombrosos reconeixements internacionals com ara la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia. Va tenir també el títol de ‘proveïdora de la família reial’, atorgat per la regent Maria Cristina. Malgrat tenir la família reial espanyola en tant bona consideració la marca, els hereus responsables de la firma, i molt especialment Emilio, destacarien en la seva implicació en els moviments cubans a favor de la independència de l’illa. Aquest fet que els provocaria conflictes amb les autoritats, fins i tot l’empresonament i deportació d’Emilio per part de l’exèrcit espanyol.

seu central del rom Bacardí a l'Havanaentrada edifici Bacardi Havana

Creixement i internacionalització de la marca Bacardí

El 1893, entrà a la societat dels germans Bacardí Moreau, Henry Scheg, el seu cunyat, qui féu una aportació de capital que permeté l’expansió i obertura a mercats internacionals de la companyia. S’iniciava així una nova etapa que la portaria a ser una de les multinacionals més importants del sector. El 1910 es realitza la primera inversió de l’empresa a l’estranger, concretament amb un pacte de 50 anys amb Francisco Alegre per a fabricar a Barcelona. 

Els fills de Facund Bacardí i hereus de la marca moriren a principis de segle XX: José el 1907, Emilio el 1922 i Facundo el 1926. El seu cunyat, Henry Schueg continuà com a president fins el 1950 que morí a l’edat de 88 anys. Continuaria al capdavant de l’empresa el seu gendre, José Bosch, descendent de catalans i casat amb Enriqueta Schueg Bacardí.

El 1960, la companyia, tot i el suport inicial a la revolució cubana, fou confiscada pel govern de Fidel Castro. Totes les propietats, valorades en 76 milions de pesos, van ser nacionalitzades. L’empresa va moure la marca registrada de Cuba a una nova companyia a Nassau, a les Illes Bahames, sense que se n’assabentés del règim castrista. Les autoritats cubanes, que per aquest motiu no poden vendre rom amb aquesta marca, van comprar la marca Havana Club.

Entre es antigues dependències de Bacardí a Santiago de Cuba, situades a prop del port, hi ha la fàbrica del carrer Peralejo; la destil·laria de cervesa Hautey, a la carretera Bacardí; els magatzems d’envelliment del rom i l’edifici d’oficines del carrer Aguilera, on encara es pot veure l’emblema de la marca. A l’Habana, al carrer Bélgica, hi ha la seu de l’empresa. Construïda l’any 1930, era aleshores l’edifici més alt de la ciutat. D’estil Art Déco, l’edific és coronat per un rat-penat, símbol de la companyia des dels seus inicis.

Bacardí, més de 150 anys després de la seva fundació, és una de les marques de rom més famoses a nivell mundial amb una extensa infraestructura de destil·laries, plantes d’envasament i punts de distribució i venta a tot el món.

Fotografies: Marta Faixedas, 2015.

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.


Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies