Església dedicada a Sant Pere Claver a Cartagena de Indias

Pedro Claver, Pere Claver, Cartagena de Indias, Missioners, Colombia, petjada catalanaCupula de de l'exterior de l'esglesia Pere Claver, Cartagena de Indias, Colombiafaçana esglesia claver

A la ciutat colombiana de Cartagena de Indias, una església recorda a Pere Claver, religiós nascut a Verdú, Urgell, el 1580. La seva tasca com a missioner jesuïta a la ciutat es va significar per la defensa dels esclaus que arribaven al port, aleshores pertanyent al virregnat de Perú. Claver, segon fill d’una família de pagesos, va estudiar a l’Estudi General de Barcelona i al col·legi Betlem dels jesuïtes. El 1602 ingressava a la Companyia de Jesús i el 1610, després d’anys d’estudi en diverses ciutats, es va embarcar al port de Sevilla cap a Cartagena de Indias com a missioner.

La ciutat era aleshores una de les més importants a nivell administratiu i comercial de tots els ports del que aleshores anomenaven les ‘Indias Orientales’ i va ser durant vint anys (del 1595 al 1615), l’únic port permès per a l’entrada d’esclaus. Cada any hi desembarcaven milers d’esclaus que eren enviats a treballar a mines o ‘haciendas’. Si bé aleshores ja hi havia veus que censuraven el tràfic de persones, l’esclavatge era un fet i la tasca dels missioners, més enllà de censurar la pràctica, es limitava, per una banda, a socorre, alimentar i curar aquelles persones per tal de mitigar la duresa de les condicions amb què arribaven i cristianitzar-los, per l’altra.

Pere Claver va ser ordenat sacerdot a Cartagena, on va viure 38 anys vivint al costat del moll del port. En el moment d’arribar un nou vaixell oferia aliment que havia aconseguit de les cases de la ciutat i reclamava l’entrega dels malalts per poder-los curar al claustre de l’església, que va esdevenir una casa d’acollida. Durant una pesta de varola, que es va produir els anys 1633 i 1634, es va dedicar a l’atenció i cura dels malalts, fossin de la raça que fossin. També ajudava de forma regular a l’hospital del Germans de Sant Joan de Déu, que atenia a leprosos.

Milers d’aquells esclaus es diu que van ser, després de catequitzar-los, batejats pel religiós qui, per la seva tasca evangelitzadora, va anar aprenent algunes de les llengües africanes més habituals. La seva defensa dels esclaus procedents d’Àfrica i dels aborígens americans representava sovint un desafiament cap les elits colonials espanyoles. En motiu de la professió solemne signà com a ‘Petrus Claver, aethiopum semper servus’ (Pere Claver, esclau dels negres per sempre), inscripció que es pot llegir a la cúpula de l’església que porta el seu nom Cartagena.

L’església també acull la tomba del missioner, que va morir el 1654 i de qui es celebra la festivitat el 9 de setembre. La ciutat també el recorda en la plaça que porta el seu nom davant l’església. El 15 de gener de 1888 va ser canonitzat per Lleó XII. Al seu poble natal, Verdú, hi ha el santuari museu dedicat al sant a la casa on va néixer.

Fotografies: Darwin Antonio Sánchez Cuitiño i Luis Gonzalo Cordero.

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.


Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran.

Etiquetes:

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies