Església dedicada a Sant Pere Claver a Cartagena de Indias

Pedro Claver, Pere Claver, Cartagena de Indias, Missioners, Colombia, petjada catalanaCupula de de l'exterior de l'esglesia Pere Claver, Cartagena de Indias, Colombiafaçana esglesia claver

A la ciutat colombiana de Cartagena de Indias, una església recorda a Pere Claver i Sobocano, religiós nascut a Verdú, Urgell, el 1580. La seva tasca com a missioner jesuïta a la ciutat es va significar per la defensa dels esclaus que arribaven al port, aleshores pertanyent al virregnat de Perú. Claver, segon fill d’una família de pagesos, va estudiar a l’Estudi General de Barcelona i al col·legi Betlem dels jesuïtes. El 1602 ingressava a la Companyia de Jesús i el 1610, després d’anys d’estudi en diverses ciutats, es va embarcar al port de Sevilla cap a Nueva Granada, corresponent principalment a l’actual Colòmbia.

Completà la seva formació a Santa Fe de Bogotá i a Cartagena de Indias, on fou ordenat sacerdot el 1616. La ciutat era aleshores una de les més importants a escala administrativa i comercial de tots els ports del que aleshores anomenaven les ‘Indias Orientales’ i va ser durant vint anys (del 1595 al 1615), l’únic port permès per a l’entrada d’esclaus. Cada any hi desembarcaven milers d’esclaus que eren enviats a treballar a mines o ‘haciendas’. Si bé aleshores ja hi havia veus que censuraven el tràfic de persones, l’esclavatge era un fet i la tasca dels missioners, més enllà de censurar la pràctica, es limitava, per una banda, a facilitar aliments i cures a aquelles persones per tal de mitigar l’estat amb què arribaven i cristianitzar-los, per l’altra.

Durant els trenta-vuit anys que va viure al costat del moll del port de Cartagena de Indias, a l’arribada d’un nou vaixell Claver oferia aliment que havia aconseguit de les cases de la ciutat i reclamava l’entrega dels malalts per poder-los curar al claustre de l’església, que va esdevenir una casa d’acollida. Durant una pesta de verola, que es va produir els anys 1633 i 1634, es va dedicar a l’atenció i cura dels malalts, fossin de la raça que fossin. També ajudava de forma regular a l’hospital Germans de Sant Joan de Déu, que atenia a leprosos.

Milers d’aquells esclaus es diu que van ser, després de catequitzar-los, batejats pel religiós qui, per la seva tasca evangelitzadora, va anar aprenent algunes de les llengües africanes més habituals. La seva defensa dels esclaus procedents d’Àfrica i dels aborígens americans representava sovint un desafiament cap a les elits colonials espanyoles. Amb motiu de la professió solemne signà com a ‘Petrus Claver, aethiopum semper servus’ (Pere Claver, esclau dels negres per sempre), inscripció que es pot llegir a la cúpula de l’església que porta el seu nom Cartagena.

L’església acull la tomba del missioner, que va morir el 1654 i de qui se celebra la festivitat el 9 de setembre. El 1950 l’escriptor veneçolà Picón Sals va escriure la seva biografia amb el títol ‘Pedro Claver, el santo de los esclavos’.

La ciutat també el recorda en la plaça que porta el seu nom davant l’església on hi ha una escultura que el representa parlant amb un esclau. El 15 de gener de 1888 va ser canonitzat pel papa Lleó XIII.  També a Colòmbia un nucli de població, situat al departament d’Antioquia, Puerto Claver, recorda el religiós urgellenc. Al seu poble natal, Verdú, hi ha el santuari i museu dedicat al sant a la casa on va néixer.

Fotografies de l’església: Darwin Antonio Sánchez Cuitiño i Luis Gonzalo Cordero.

Fotografia escultura: Adrià Alsina.

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran.

Etiquetes: