Barri i parròquia de Monserrat a Buenos Aires

Parròquia de Nuestra Señora de Monserrat

El nom del barri parla per si sol: Monserrat. El temps parlat l’hi ha fet perdre la “t” a aquest nom tan català. Al 1151 de l’avinguda Belgrano hi ha l’església de Nuestra Señora de Montserrat amb un altar on hi ha una rèplica de la Moreneta i de les muntanyes de Monserrat. A més a més, en entrar a mà esquerra hi ha una altra Moreneta amb una Senyera. El comerciant català Joan Pere Sierra va fer construir aquesta església el 1750, una de les més antigues de la ciutat.

Julián Garcia Nuñez màxim exponent del modernisme català a Buenos Aires

L’edifici situat al número 78 del carrer Chacabuco del barri de Monserrat és considerat una des les obres mestres de l’arquitecte Julián Garcia Nuñez, màxim exponent del modernisme català a Argentina.  Es tracta d’un edifici d’oficines en el qual, a la planta baixa, hi havia, l’any 2019, un restaurant de cuina valenciana. Projectat l’any 1910, l’obra va ser realitzada per la constructora del propi arquitecte. García Nuñez era nascut a Buenos Aires i format a Barcelona, on adoptà una forta influència del modernisme català. El seu pare, Nicanor Julián Garcia Vidal, era originari de Castella i Lleó i la seva mare, Maria Nuñez Loret, era de Barcelona.

A Barcelona hi projectà la casa Pere Brias, al número 439 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Altres obres seves a Buenos Aires són, entre d’altres, el Palacio San Martínal barri de San Nicolás; l’Hospital Español, un edifici al número 722 del carrer Venezuela (al mateix barri de Monsterrat), un edifici a la cantonada dels carrers Viamonte i Paso, un edifici a la cantonada Independencia i Sarandí del barri de San Telmo i, també a San Telmo, l’actual seu del Casal de Catalunya, obra projectada juntament amb un altre arquitecte d’origen català, Eugeni Campllonch Parés, nascut a Vilafranca del Penedés.

La Libreria del Colegio bressol de l’editorial Sudamericana, dirigida per Antoni López Llausàs

Al barri de Monserrat, al carrer Adolfo Alsina número 500, cantonada amb Bolívar hi ha la que fou la primera llibreria de Buenos Aires. És també el comerç més antic, allà hi havia hagut ‘La Botica’, que inicialment venia espelmes i crucifixos i que, poc a poc s’anà especialitzant en la venda de llibres. Rebé el nom de ‘Liberia del Colegio’ per la seva proximitat amb el col·legi San Carlos, actualment Nacional Buenos Aires. La llibreria acull, al seu subterrani, presentacions, xerrades i activitats artístiques i sempre ha estat un punt de trobada de personalitats culturals de la ciutat. 

L’any 1939 es fundà en aquest establiment l’editorial Sudamericana. L’editorial havia estat fundada per argentins i espanyols radicats a Buenos Aires, entre els quals, Rafael Vehils, originari de Barcelona, qui proposà a Antoni López Llausàs perquè n’assumís la gerència.

Entre els membres del primer directori hi havia els seus fundadors: Victòria Ocampo, Carlos Mayer, Oliverio Girondo, Alfredo Garaño i el mateix Vehils. També en formaren part, entre d’altres, Andreu Bausili Sanromà, nascut a Barcelona el 1989.

El 1939 Rafael Vehils proposà a Antoni López Llausàs que assumís la gerència executiva de l’editorial. López Llausàs, que  es trobava a París fugint de la Guerra Civil espanyola. Una de les primeres decisions fou la compra de la ‘Libreria del Congreso’, d’aquesta manera, López Llausàs, tornava al format de llibreria editorial que havia impulsat abans a Barcelona, amb la Llibreria Catalonia.

Antoni López Llausàs donà un fort impuls a l’editorial, de la qual acabà essent president i, gràcies a l’adquisició d’accions, essent el principal propietari. També fundà dos segells més, Edhasa, a Barcelona; i Hermes, a Mèxic.

L’editorial Sudamericana pubicaria nombroses obres d’autors com Virginia Woolf, John Steinbeck, Graham Greene, Simone de Beauvoir, Hemingway, entre d’altres. Igualment publicaria la col·lecció Narrativa Argentina amb novel·les de Julio Cortázar, Eduardo Mallea, Manuel Mujica Lainez, etc. També fou l’editorial que publicà ‘Cien años de soledad’ i la resta d’obres de Gabriel García Márquez.

També a Monserrat, a la Plaza del Congreso, també es pot veure el Monumento a Mariano Moreno, obra de l’artista olotí Miquel Blai Fàbrega.

Fotografies: Fuet i Mate.
Fotografia edifici Chacabuco 78: Viquipèdia (Elsapucai).
Fotografia façana Liberia del Colegio: Viquipèdia (Lumar).
Fotrogafia entrada Libreria del Colegio: Viquipèdia (Lucia tempesta).

Tornar a la ruta de la Petjada Catalana a Buenos Aires
Anar a Balvanera: ‘No hi ha somnis impossibles’ a Buenos Aires

Saber-ne més*:
‘El Casal de Catalunya de Buenos Aires’. Petjada Catalana.
‘La ruta catalana a Buenos Aires’. Fuet i Mate.
Diccionari dels Catalans d’Amèrica. Comisisió Amèrica i Catalunya, 1992. Generalitat de Catalunya.
Web empresa Pallarols
Joan Carles Pallarols a Viquipèdia.
‘L’orfebre català i la vara presidencial embruixada de Mauricio Marci’. Rac1.
Web de la Parroquia Nuestra Señora de Montserrat.
Barri de Monserrat. Viquipèdia.

Edificio Chacabuco, 78. Viquipèdia.
Julián García Nuñez. Viquipèdia.

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.


Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.