L’Atles català, obra mestra de la cartografia medieval europea

Un regal del futur rei Joan I d’Aragó al rei de França

L’infant Joan –el primogènit de Pere III, el Cerimoniós, i futur rei– va encarregar l’any 1375 un mapamundi als cartògrafs jueus mallorquins Abraham i Jafudà Cresques (pare i fill), els màxims representants de l’Escola Mallorquina de Cartografia, la més important del segle XIV. Els seus autors, acostumaven a elaborar mapes d’altíssima qualitat que els comtes de Barcelona i reis d’Aragó oferien com a present. En aquest cas l’infant regalaria aquest mapa –que acabaria sent conegut com a “Atles català”– al seu cosí Carles VI, amb motiu de la seva coronació com a rei de França el 1381.

Una autèntica enciclopèdia visual en llengua catalana

En sis fulls de pergamí centrats en la Mediterrània s’hi descriu geogràficament el món conegut fins aleshores: Europa, Àsia i Àfrica, des del meridià de les Canàries fins al mar de la Xina, i des del Tròpic de Càncer fins aproximadament el paral·lel 60ºN (creuant el sud d’Escandinàvia).

Aquest icònic atles, considerat obra mestra de la cartografia medieval europea, és un dels tresors de la col·lecció de la Bibliothèque Nationale de France (París). Confeccionat en el moment de major esplendor de la Corona d’Aragó constitueix una autèntica enciclopèdia visual amb útils anotacions de caire toponímic (més de dues mil localitzacions), polític, comercial, demogràfic i astronòmic en llengua catalana. Malgrat que el document original únicament és consultable amb finalitats acadèmiques, la Bibliothèque Nationale posa a disposició del públic la versió digitalitzada de l’atles. Tanmateix, abans de planificar un desplaçament a París és recomanable d’informar-se si l’atles està en exhibició pública arran d’una exposició temporal. A banda existeixen nombrosos facsímils del mapamundi de diferents qualitats i contingut didàctic repartits pels museus de la geografia catalana.

Un mapamundi pioner

Diversos trets fan d’aquest fabulós mapamundi un exemplar pioner en molts aspectes. Per exemple, és el primer atles conegut que incorpora una rosa dels vents, el model de la qual s’ha conservat fins els nostres dies. A la Terra, esfèrica, se li atribueix una circumferència amb un error de només 4.000 Km. També s’hi mostra la primera representació cartogràfica de la història del perfil cònic del subcontinent Indi, molt probablement gràcies a les informacions que els Cresques van obtenir dels relats de fra Jordà de Catalunya (“Jordanus Catalani”), el primer bisbe catòlic de l’Índia (1329).

A l’atles es poden apreciar elements que confirmen el domini català de la Mediterrània i l’incipient exploració catalana, no sempre reconeguda oficialment, de l’oceà Atlàntic. A la Mediterrània els estandards quadribarrats onegen a la Península i les Balears i són presents al penó de Sicília. També hi ha banderes catalanes retocades amb color blau a la ciutat de Filadèlfia (l’actual Alaşehir, a Turquia), que va ser alliberada del setge turc pels almogàvers de la Companyia Catalana el 1304; i al reialme de Xipre, la dinastia governant del qual estava emparentada amb el Casal de Barcelona des d’inicis del segle XIV.

En el perfil de la costa africana es reporta el descobriment mallorquí l’any 1346 d’un territori anomenat Riu de l’Or (desembocadura del riu Senegal). “Partich l’uxer [vaixell] d’en Jacme Ferrer [Jaume Ferrer], per anar al Riu de l’Or, lo gorn de Sen Lorens qui es a X de agost, e fo en l’any MCCCXLVI”. Curiosament és l’única data que consta en el mapamundi. El planisferi del mallorquí Macià de Viladesters (1413), pertanyent a la mateixa escola cartogràfica, confirmarà posteriorment aquesta dada per la qual cosa cal entendre que aquesta part de la costa africana ja era ben coneguda pels navegants catalans i mallorquins gairebé un segle abans que els portuguesos, els descobridors oficials.

Fotografies:

Atles català, centrat en la Mediterrània. Library of Congress, Geography and Map Division.

Els sis fulls de pergamí de l’Atles català. Gallica Digital Library (ID btv1b55002481n).

Expedició del mallorquí Jaume Ferrer al Riu de l’Or. Detall de l’Atles català. Detall realitzat per XpoferrenS.

Saber-ne més*:

* Llibres o recursos web que han estat utilitzats com a fonts per a la redacció de l’article o que poden ser d’interès per a conèixer millor el personatge o el tema tractat.

 

Mostra Petjada Catalana en un mapa més gran

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies per tal que tingui millor experiència com a usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l'enllaç per a més informació. plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies